dimecres, 12 de juny del 2013
dijous, 16 de maig del 2013
L'HUMOR
Jo crec que l'humor, és un sinónim de felicitat i de rialles. Si no es té humor considero, que no ets feliç, l'humor et fa riure, fins i tot riure fins a plorar, i riure és esencial per ser feliç, quan una persona riu descarrega totes les energies negatives, d'aquí ve el dit: " Un dia sense somriure, és un dia perdut". Avui dia hi han clases de risoterapia per a totes aquelles persones que ho necesiten. L'humor es pot expressar de moltes maneres, per pel·lícules de comédia, amb monólegs, amb acudits, amb teatre, etc.
dimecres, 15 de maig del 2013
L'INTERNET
Les pàgines d'internet que més m'agraden i les quals utilitzo són el youtube, el google, i pàgines per veure pel·lícules, m'agrada el youtube perquè va super bé per veure qualsevol vídeo del que ens interessi, i el google és el millor per buscar informació sobre qualsevol cosa. El facebook és dels millor invents de la red, he trobat a un munt d'amistats les quals havia perdut el contacte i estan vivint el brasil, en xina i en san francisco, va molt bé per trobar a la gent i ficar-se en contacte.
Facebook
Youtube
Google
Les pàgines d'internet que més m'agraden i les quals utilitzo són el youtube, el google, i pàgines per veure pel·lícules, m'agrada el youtube perquè va super bé per veure qualsevol vídeo del que ens interessi, i el google és el millor per buscar informació sobre qualsevol cosa. El facebook és dels millor invents de la red, he trobat a un munt d'amistats les quals havia perdut el contacte i estan vivint el brasil, en xina i en san francisco, va molt bé per trobar a la gent i ficar-se en contacte.
Youtube
dissabte, 27 d’abril del 2013
L'AMISTAT
Jo crec que l'amistat és la base d'una confiança que s'estableix durant molt de temps. Descriuria l'amistat com el millor que et pot passar a la vida, un amic o una amiga no només està per lo bo, sinó que també està per lo dolent. Conforta moltíssim tenir un problema o alguna preocupació i tindre un amic al teu costat, el qual t'aconselli i t'ajudi a superar-ho. Un amic està sempre que el necessites, i dura tota la vida si és de veritat. Avui dia la gent té el concepte amistat molt poc valorat, a qualsevol persona se la diu amiga, i no és així, amics? es poden comptar amb una sola mà, els altres són coneguts. La amistat té també obstacles, pots estar molt pegat a un amic o molt distanciat, tot són etapes, però un amic de veritat per molt temps que faci que no parles amb ell, el tens si el necessites.
Jo crec que si no tens almenys un amic de veritat, tens una vida molt buida.
Jo crec que l'amistat és la base d'una confiança que s'estableix durant molt de temps. Descriuria l'amistat com el millor que et pot passar a la vida, un amic o una amiga no només està per lo bo, sinó que també està per lo dolent. Conforta moltíssim tenir un problema o alguna preocupació i tindre un amic al teu costat, el qual t'aconselli i t'ajudi a superar-ho. Un amic està sempre que el necessites, i dura tota la vida si és de veritat. Avui dia la gent té el concepte amistat molt poc valorat, a qualsevol persona se la diu amiga, i no és així, amics? es poden comptar amb una sola mà, els altres són coneguts. La amistat té també obstacles, pots estar molt pegat a un amic o molt distanciat, tot són etapes, però un amic de veritat per molt temps que faci que no parles amb ell, el tens si el necessites.
Jo crec que si no tens almenys un amic de veritat, tens una vida molt buida.
ELS AMICS DE LES ARTS
Els seus discos
Els Amics de les Arts, va sorgir per la iniciativa d'un grup d'estudiants universitaris que compartien pis a la ciutat de Barcelona. Les veus cantants són d'un jove quartet inigualable, increïble, sofisticat, intel•ligent, provocador i carregat d'ironia. Aquest quartet està compost per
L'home que dobla en Bruce Willis
A l’escena final fa aterrar un avió a Central Park.
I la gran patacada dóna pas a un silenci brutal.
Els vianants s’hi aproximen
primer atònits, després expectants.
Que a cada segon que passa
té més números d’haver-la palmat.
I quan la porta finalment s’obre
la gent crida i comença a aplaudir.
Tots dos saluden, es besen i ell li diu:
“Nena, ara ja som més que amics?”.
Sona una orquestra, el pla fon a negre i surten les lletres. Final.
Recull la carpeta i els auriculars, s’abraça amb el tècnic i marxa cansat i és que…
L’home que dobla en Bruce Willis
que viu aventures només amb la veu,
l’home que dobla en Bruce Willis,
que no és de Manhattan, que és de Cardedeu.
Avui, nit d’estrena, de comiat:
un actor posa el punt i final.
El nostre home té una idea, no s’hi val a dubtar
potser és l’última oportunitat.
Tothom es gira i una limusina s’atura entre flaixos i tweets.
S’obre pas entre els fotògrafs, es treu el barret tremolant, se’l posa contra el pit i diu:
Hello, dear Mr. Willis.
It’s such a great pleasure to meet you at last.
(No és pas un crack en idiomes
però almenys aquest tros se’l porta preparat).
Tots dos es miren, el món s’atura,
Ai las! Si tingués un minut…
Per dir-li gràcies per les aventures,
per tot el camí que han recorregut junts.
Però la cara que posa en Bruce Willis
no deixa cap marge per l’ambigüitat.
I és que l’home n’hagués tingut prou amb un gest,
un somriure de complicitat
que no arribarà mai perquè hi ha un guardaespatlles
que el paguen per això, que li fot un empenta
i que cau en rodó, que queda estès a terra,
que es pensen que és boig “Oh, my God” “Oh, my God” “Oh, my God”.
L’home que dobla en Bruce Willis
de fora el cinema sent la seva veu.
Uns vianants intenten reanimar-lo, entre dos l’agafen i el posen de peu.
L’home els diu que en Bruce Willis és un amic seu
però ningú no se’l creu.
La merda sen's menja
Sé prou bé que puges a Verdaguer,
I és que jo des de Joanic que no sé com posarm’hi i faig veure que no t’he estat guardant seient,
i així molt discretament aparto la maleta
quan et veig passar (ho tinc tot mil·limetrat)
vas i dius: “Està ocupat?” i segurament penses
que sóc un passerell però abans de ser a Bogatell
potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho
deixis tot.
Que no m’has dit
si em queda bé la barba.
Que no m’has dit
com ho tens per escapar-te amb mi.
Que no m’has dit
si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit.
I és que aquí la merda se’ns menja.
I és que aquí ja no s’hi pot estar.
Compartir, pagar una hipoteca junts,
maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge.
I comprovar que París et queda bé
i si plou no passa res:
quin sonat va inventar el paraigües?
Que no t’he dit
que Barcelona crema.
Que no t’he dit
que no és teva ni meva.
Que no t’he dit
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.
I és que aquí la merda se’ns menja.
I és que aquí ja no s’hi pot estar.
Els seus discos
- Catalonautes (Pistatxo Records 2005)
- Roulotte Polar (Pistatxo Records 2007)
- Castafiore Cabaret (Pistatxo Records 2008)
- Càpsules Hoi-Poi (Pistatxo Records 2009)
- Bed&Breakfast (2009)
- Bed&Breakfast – Reedició (2010)
- Espècies per catalogar (2012)
Els Amics de les Arts, va sorgir per la iniciativa d'un grup d'estudiants universitaris que compartien pis a la ciutat de Barcelona. Les veus cantants són d'un jove quartet inigualable, increïble, sofisticat, intel•ligent, provocador i carregat d'ironia. Aquest quartet està compost per
L'home que dobla en Bruce Willis
A l’escena final fa aterrar un avió a Central Park.
I la gran patacada dóna pas a un silenci brutal.
Els vianants s’hi aproximen
primer atònits, després expectants.
Que a cada segon que passa
té més números d’haver-la palmat.
I quan la porta finalment s’obre
la gent crida i comença a aplaudir.
Tots dos saluden, es besen i ell li diu:
“Nena, ara ja som més que amics?”.
Sona una orquestra, el pla fon a negre i surten les lletres. Final.
Recull la carpeta i els auriculars, s’abraça amb el tècnic i marxa cansat i és que…
L’home que dobla en Bruce Willis
que viu aventures només amb la veu,
l’home que dobla en Bruce Willis,
que no és de Manhattan, que és de Cardedeu.
Avui, nit d’estrena, de comiat:
un actor posa el punt i final.
El nostre home té una idea, no s’hi val a dubtar
potser és l’última oportunitat.
Tothom es gira i una limusina s’atura entre flaixos i tweets.
S’obre pas entre els fotògrafs, es treu el barret tremolant, se’l posa contra el pit i diu:
Hello, dear Mr. Willis.
It’s such a great pleasure to meet you at last.
(No és pas un crack en idiomes
però almenys aquest tros se’l porta preparat).
Tots dos es miren, el món s’atura,
Ai las! Si tingués un minut…
Per dir-li gràcies per les aventures,
per tot el camí que han recorregut junts.
Però la cara que posa en Bruce Willis
no deixa cap marge per l’ambigüitat.
I és que l’home n’hagués tingut prou amb un gest,
un somriure de complicitat
que no arribarà mai perquè hi ha un guardaespatlles
que el paguen per això, que li fot un empenta
i que cau en rodó, que queda estès a terra,
que es pensen que és boig “Oh, my God” “Oh, my God” “Oh, my God”.
L’home que dobla en Bruce Willis
de fora el cinema sent la seva veu.
Uns vianants intenten reanimar-lo, entre dos l’agafen i el posen de peu.
L’home els diu que en Bruce Willis és un amic seu
però ningú no se’l creu.
La merda sen's menja
Sé prou bé que puges a Verdaguer,
I és que jo des de Joanic que no sé com posarm’hi i faig veure que no t’he estat guardant seient,
i així molt discretament aparto la maleta
quan et veig passar (ho tinc tot mil·limetrat)
vas i dius: “Està ocupat?” i segurament penses
que sóc un passerell però abans de ser a Bogatell
potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho
deixis tot.
Que no m’has dit
si em queda bé la barba.
Que no m’has dit
com ho tens per escapar-te amb mi.
Que no m’has dit
si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit.
I és que aquí la merda se’ns menja.
I és que aquí ja no s’hi pot estar.
Compartir, pagar una hipoteca junts,
maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge.
I comprovar que París et queda bé
i si plou no passa res:
quin sonat va inventar el paraigües?
Que no t’he dit
que Barcelona crema.
Que no t’he dit
que no és teva ni meva.
Que no t’he dit
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.
I és que aquí la merda se’ns menja.
I és que aquí ja no s’hi pot estar.
EL KOALA
Semblen ossets de pelutx però són marsupials que no tenen res a veure amb els ossos. Les femelles porta'n les seves cries nascudes a la bossa durant sis mesos aproximadament. Quan la cria surt de la bossa s'agafa a l'esquena de la mare o a la seva panxa, i estan així, sobre seu fins que té aproximadament un any.
Viuen a l'est d'Austràlia, on hi han eucaliptus. Als koalas els hi agraden aquests arbres. A més gràcies a les seves extremitats i dits disponibles es mantenen còmodament sobre ells. Els Koalas poden dormir fins a 18 hores al dia, subjectes als arbres.
Quan no estan dormint s'alimentan de les fulles d'eucaliptus, especialment per la nit, no beuen mai aigua, la seva hidratació la consegueixen de les pròpies fulles.Cada koala menja una gran quantitat comparat amb el seu tamany, aproximadament un kilogram al dia. De vegades el guarden a unes petites bosses que tenen a les galtes.
Tenen L'estómac molt llarg i aixi els permet digerir les fulles dures d'Eucaliptus i evita que el seu venen els hi faci mal. Els koalas mengen tantes fulles d'eucaliptus que tenen una olor especial, oloren a pastilles per a la gola.
Tot i ser un animal innocent i preciós, peludet, grasset etc. A la dècada del 1920 i 1930 la caça d'aquests animals va ser molt popular per lo que la seva població va disminuir considerablement. Fins a estar en perill d'extinció. Tot i haver fet programes de reintroducció continuant havent-hi pocs i estan molt dispersos.
Recalquem:
Nom vulgar: Koala
Nom en llatí: Phascolarctos cinereus
Espècie a la que pertany: Marsupial
Morfologia: Pelut, amb cua, Grasset i amb una bossa a la panxa.
Hàbitat: Austràlia
Alimentació: Eucaliptus
Principals depredadors: L' ésser humà.
Si voleu més informació, aquí us la deixo:
Semblen ossets de pelutx però són marsupials que no tenen res a veure amb els ossos. Les femelles porta'n les seves cries nascudes a la bossa durant sis mesos aproximadament. Quan la cria surt de la bossa s'agafa a l'esquena de la mare o a la seva panxa, i estan així, sobre seu fins que té aproximadament un any.
Viuen a l'est d'Austràlia, on hi han eucaliptus. Als koalas els hi agraden aquests arbres. A més gràcies a les seves extremitats i dits disponibles es mantenen còmodament sobre ells. Els Koalas poden dormir fins a 18 hores al dia, subjectes als arbres.
Quan no estan dormint s'alimentan de les fulles d'eucaliptus, especialment per la nit, no beuen mai aigua, la seva hidratació la consegueixen de les pròpies fulles.Cada koala menja una gran quantitat comparat amb el seu tamany, aproximadament un kilogram al dia. De vegades el guarden a unes petites bosses que tenen a les galtes.
Tenen L'estómac molt llarg i aixi els permet digerir les fulles dures d'Eucaliptus i evita que el seu venen els hi faci mal. Els koalas mengen tantes fulles d'eucaliptus que tenen una olor especial, oloren a pastilles per a la gola.
Tot i ser un animal innocent i preciós, peludet, grasset etc. A la dècada del 1920 i 1930 la caça d'aquests animals va ser molt popular per lo que la seva població va disminuir considerablement. Fins a estar en perill d'extinció. Tot i haver fet programes de reintroducció continuant havent-hi pocs i estan molt dispersos.
Recalquem:
Nom vulgar: Koala
Nom en llatí: Phascolarctos cinereus
Espècie a la que pertany: Marsupial
Morfologia: Pelut, amb cua, Grasset i amb una bossa a la panxa.
Hàbitat: Austràlia
Alimentació: Eucaliptus
Principals depredadors: L' ésser humà.
Si voleu més informació, aquí us la deixo:
dijous, 25 d’abril del 2013
EL FUTBOL
El Futbol (la paraula ve de l'inglés britànic "football") també és conegut com a
"balonpié" o " Soccer" és un esport de equip jugat entre dos conjunts de onze jugadors cadascú i quatre àrbrits que s'encarreguen de que compleixin les normes correctament. És extensament el esport més popular del mon, hi participen aproximadament uns 270 milions de persones. El terreny de joc es rectangular i de gespa natural o artificial amb una porteria a cada costat del camp. L'objectiu és desplaçar amb qualsevol part del cos menys les mans o els braços la pilota i ficar-la dintre de la porteria contraria, així es marca un gol. L'equip que fagi més gols en una duració de 90 minuts, és el que guanya.
A mi personalment és l'esport que més m'agrada i el qual practico i sóc del Baça, culé fins la medul·la.
El Futbol (la paraula ve de l'inglés britànic "football") també és conegut com a
"balonpié" o " Soccer" és un esport de equip jugat entre dos conjunts de onze jugadors cadascú i quatre àrbrits que s'encarreguen de que compleixin les normes correctament. És extensament el esport més popular del mon, hi participen aproximadament uns 270 milions de persones. El terreny de joc es rectangular i de gespa natural o artificial amb una porteria a cada costat del camp. L'objectiu és desplaçar amb qualsevol part del cos menys les mans o els braços la pilota i ficar-la dintre de la porteria contraria, així es marca un gol. L'equip que fagi més gols en una duració de 90 minuts, és el que guanya.
A mi personalment és l'esport que més m'agrada i el qual practico i sóc del Baça, culé fins la medul·la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)